FAQ · 30 respostes concretes

Preguntes freqüents sobre plaques solars: 30 respostes concretes

📅 Publicat el 15 de juny de 2026 · ⏱️ 14 minuts de lectura · ✍️ Fans del Sol

Hem recollit les 30 preguntes que més ens arriben de famílies catalanes que estan considerant instal·lar plaques solars. Respostes directes, sense embuts, amb dades concretes per a Catalunya el 2026. Organitzades en sis blocs perquè puguis anar directament al que t'interessa: conceptes bàsics, cost i amortització, subvencions, instal·lació, manteniment, i bateries i excedents.

💡 Com fer servir aquesta guia

Cada pregunta porta una resposta breu però completa. Fes clic sobre la pregunta per desplegar la resposta. Si en tens més que no veus aquí, escriu-nos a hola@fansdelsol.com i les afegirem en futures actualitzacions de la pàgina.

Conceptes bàsics i com funciona

Què és exactament una placa solar i com produeix electricitat?

Una placa solar (o panell fotovoltaic) està formada per cèl·lules de silici que, quan reben llum solar, generen un corrent elèctric continu (corrent DC) per l'efecte fotovoltaic. Aquest corrent passa per un inversor que el converteix en corrent altern (AC), que és el que fan servir els aparells de casa. No hi ha parts mòbils, no fa soroll, i el procés és gairebé sense manteniment.

Les plaques produeixen electricitat amb núvols o pluja?

Sí, però menys. En un dia ennuvolat, la producció pot caure entre un 30% i un 70% respecte d'un dia clar. Sota pluja intensa pot baixar més encara. Tot i això, en càlculs anuals això ja està compensat: les xifres de producció que dona PVGIS o qualsevol calculadora seriosa tenen en compte el nombre real de dies ennuvolats de cada zona.

Quina diferència hi ha entre solar fotovoltaica i solar tèrmica?

La fotovoltaica genera electricitat. La tèrmica només escalfa aigua. Sovint es confonen perquè totes dues tenen "panells al sostre". La tèrmica és més antiga i específica per a aigua calenta sanitària o calefacció; la fotovoltaica és més versàtil perquè l'electricitat es pot fer servir per a tot. Avui dia, en la majoria de casos s'instal·la fotovoltaica i, si cal escalfar aigua, es fa via bomba de calor alimentada per les plaques.

Una instal·lació solar produeix de nit?

No. Les plaques només produeixen mentre hi ha llum solar. De nit, l'electricitat s'agafa de la xarxa o, si tens bateria, del que ha quedat emmagatzemat durant el dia. La compensació per excedents (l'energia que injectes a xarxa de dia) també redueix la factura nocturna indirectament.

Quanta producció anual fa cada kWp instal·lat a Catalunya?

A Catalunya, cada kWp instal·lat produeix entre 1.300 i 1.600 kWh anuals, segons la zona, l'orientació i la inclinació. Les comarques de Ponent i Tarragona són les de més producció (1.500-1.600 kWh/kWp); l'àrea metropolitana de Barcelona i la costa està al voltant de 1.400-1.500; al Pirineu i zones d'alta muntanya baixa una mica, entre 1.300 i 1.400.

Cost, retorn i amortització

Quant costa una instal·lació solar per a una llar típica?

Per a una llar mitjana catalana, una instal·lació de 4-5 kWp sense bateria costa entre 5.500€ i 8.500€ amb tot inclòs (panells, inversor, estructura, instal·lació, legalització). Amb bateria de 5 kWh, suma'n 2.500-4.500€ més. Amb les subvencions disponibles (IRPF + ICAEN + IBI), el cost net sol baixar entre un 30% i un 50%.

En quants anys s'amortitza la inversió?

Depèn molt del consum i de l'autoconsum aconseguit, però els valors típics a Catalunya el 2026 estan entre 5 i 9 anys per a una llar amb consum normal (3.000-5.000 kWh/any). Amb consum més alt o perfil molt diürn (teletreball, piscina, cotxe elèctric), pot baixar a 4-6 anys. Sense bateria s'amortitza més ràpid que amb bateria.

Què passa amb la inversió si em mudo abans d'amortitzar-la?

Les plaques solars són una millora energètica que augmenta el valor del pis o casa. Els estudis recents mostren un increment del valor de venda d'entre el 3% i el 5%, suficient per recuperar el cost no amortitzat en la majoria de casos. A més, un certificat energètic millor accelera la venda.

L'electricitat solar és més barata que la de xarxa?

Sí, molt. El cost per kWh d'una instal·lació amortitzada és inferior a 0,03 €/kWh (només el cost d'amortització del panell). En comparació, el preu marginal del kWh de xarxa a Catalunya el 2026 oscil·la entre 0,15 i 0,22 €/kWh. La diferència és el que constitueix l'estalvi.

Hi ha algun cost ocult que la gent s'oblida?

Tres punts a tenir en compte: (1) la taxa d'enganxament del punt de connexió a la distribuïdora, que pot anar de 0€ a 300€; (2) la legalització de la instal·lació a Indústria (uns 100-200€ si l'instal·lador no la inclou); (3) substitució de l'inversor cap als 10-12 anys d'ús, que costa entre 700€ i 1.500€. Bons pressupostos ho inclouen tot des del principi.

Subvencions i fiscalitat

Quines subvencions hi ha disponibles el 2026 a Catalunya?

Quatre principals: (1) deducció IRPF estatal (20%, 40% o 60% segons millora energètica acreditada); (2) subvenció ICAEN, fins a 3.000€ per habitatge (pressupost anual limitat); (3) bonificació de l'IBI municipal (varia 20-50% segons municipi); (4) bonificació de l'ICIO sobre la llicència d'obra (50-95% segons municipi). Es poden combinar en la majoria de casos.

Com es justifica la millora energètica per a la deducció IRPF?

Cal aportar el certificat d'eficiència energètica de l'habitatge abans i després de la instal·lació. La diferència entre els dos certificats determina el tram de la deducció: 20% (reducció demanda de calefacció/refrigeració del 7%), 40% (consum no renovable del 30%) o 60% (millora qualificació energètica d'almenys 2 lletres o A/B). El certificat el fa un tècnic homologat.

La bonificació de l'IBI s'aplica automàticament?

No. Cal sol·licitar-la a l'ajuntament després de la instal·lació, presentant la documentació tècnica i la legalització. El termini sol ser de 3 mesos des de la posada en marxa. Si no se sol·licita, no s'aplica — i alguns ajuntaments no permeten l'aplicació retroactiva.

Es pot demanar la subvenció ICAEN sempre?

No. Les convocatòries de l'ICAEN tenen un pressupost anual limitat i s'obren en períodes concrets (sol ser entre març i setembre). Quan s'esgota el pressupost, es tanca la convocatòria. Cal sol·licitar-la abans d'iniciar les obres — un cop començades, ja no s'hi pot accedir.

Hi ha algun ajut específic per a comunitats de propietaris?

Sí. Les comunitats poden accedir al tram del 60% de la deducció IRPF (el més generós), amb una base màxima de fins a 5.000€ per habitatge afectat. També tenen línies específiques de subvenció ICAEN i sovint condicions millors a les bonificacions municipals. Els fons Next Generation EU també preveuen ajuts específics per a rehabilitació energètica col·lectiva.

Instal·lació i requisits tècnics

Quants panells calen per a una casa de 4 persones?

Per a un consum típic de 3.500-4.500 kWh/any, calen entre 8 i 12 panells (3-5 kWp) i ocupen 15-25 m² de coberta. Si hi ha consums elevats (aire condicionat fort, piscina, cotxe elèctric), pot caldre arribar a 14-16 panells.

Quin tipus de coberta és millor per a plaques solars?

La inclinada orientada al sud és l'ideal, però gairebé qualsevol coberta serveix. En coberta plana s'instal·la amb estructura inclinada que orienta els panells al sud (típicament 15-20° d'inclinació per evitar ombres entre files). En coberta de teula o pissarra cal estructura específica per no malmetre les peces. En coberta d'amiant cal substituir-la abans de la instal·lació.

Es poden instal·lar plaques en una orientació est-oest?

Sí, encara que la producció és un 15-20% inferior que en orientació sud. A canvi, una instal·lació est-oest produeix més uniformement al llarg del dia (matí i tarda), cosa que pot maximitzar l'autoconsum si el teu perfil de consum està repartit. En cobertes planes, és habitual fer-ho est-oest per encabir més panells sense ombres.

Cal demanar permís d'obres a l'ajuntament?

Sí, en la majoria de municipis cal una comunicació d'obres menors o una llicència simplificada. Els ajuntaments solen tenir un procediment exprés per a instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum. L'instal·lador acostuma a gestionar-ho juntament amb l'ICIO. En zones d'especial protecció (cascos històrics, parcs naturals) pot caldre permís addicional.

Quant temps triga la instal·lació de principi a fi?

L'obra física dura típicament 2-4 dies. El procés complet, però, inclou: estudi i pressupost (1-2 setmanes), sol·licitud de subvencions (2-4 setmanes per resolució), permís d'obres (2-4 setmanes), execució (2-4 dies), i tràmit del punt de connexió amb la distribuïdora (4-8 setmanes). En total, de 2 a 4 mesos des de la decisió fins a tenir la instal·lació funcionant amb compensació d'excedents activa.

Manteniment, durabilitat i rendiment

Quants anys duren les plaques solars?

Els fabricants donen garantia de producció de 25 anys, garantint un mínim del 80% del rendiment inicial. A la pràctica, les plaques modernes mantenen al voltant del 85-90% al cap de 25 anys, i poden seguir funcionant 30-35 anys amb una pèrdua gradual de rendiment. L'element amb vida útil més curta és l'inversor, que sol durar 10-15 anys.

Cal netejar les plaques sovint?

Generalment no. La pluja fa el manteniment principal. En zones amb pols ambiental alta (entorns rurals secs, prop de carreteres, prop de mar) pot caldre netejar-les un cop a l'any. Una capa de pols significativa pot reduir la producció fins a un 10-15%. La neteja es fa amb aigua a baixa pressió i un raspall suau — mai amb productes químics agressius ni aigua a pressió alta.

La calor extrema afecta la producció?

Sí, una mica. Les plaques perden eficiència a temperatures molt altes (-0,3 a -0,5% per grau per sobre dels 25°C). En un dia de juliol a Lleida, amb panells a 60°C, la producció pot ser un 10-15% inferior que en condicions ideals. Per això les instal·lacions ben dissenyades deixen una mica d'aire entre el panell i la coberta, per dissipar calor.

Què passa si es trenca un panell?

Si és per defecte de fabricació o degradació prematura, està cobert per la garantia (típicament 12-15 anys per defectes, 25 anys de rendiment). Si és per un cop o accident extern, cal substituir-lo individualment — un panell costa entre 100€ i 250€. La majoria d'asseguradores de llar inclouen cobertura per a danys a la instal·lació solar.

Cal una assegurança específica per a la instal·lació?

No és obligatòria, però sí molt recomanable. Moltes pòlisses de llar ja cobreixen la instal·lació solar com a part de l'habitatge, però convé verificar-ho i, si cal, ampliar la cobertura. El cost addicional sol ser baix (10-30€ a l'any) i cobreix danys per impacte, llamps, vandalisme i robatori.

Bateries, autoconsum i excedents

Val la pena posar una bateria?

Depèn del perfil de consum. Si gairebé tot el consum és diürn (teletreball, piscina, cuinar a casa al migdia), una bateria té molt menys impacte: l'autoconsum directe ja és alt. Si el consum és majoritàriament nocturn, una bateria fa pujar l'autoconsum del 30-40% al 70-80%. El retorn de la bateria sol ser de 10-14 anys, més llarg que el de les plaques.

Què és l'autoconsum compartit?

És el model que permet que diverses persones (típicament veïns d'un edifici o cases properes) comparteixin una mateixa instal·lació solar i l'electricitat que produeix. Cada participant rep una part proporcional. És el model habitual en comunitats de propietaris. Tècnicament, la distribuïdora fa el repartiment automàticament a cada factura individual.

Com funciona la compensació d'excedents?

Quan la instal·lació produeix més del que consumeixes en un moment donat, l'excés s'aboca a la xarxa elèctrica. La teva comercialitzadora et compensa econòmicament aquesta energia injectada — el preu sol estar entre 0,05 i 0,10 €/kWh, segons el contracte. Aquesta compensació apareix com a descompte a la factura mensual, però mai pot ser superior a l'import del terme d'energia consumit.

Es pot "vendre" l'energia sobrant?

En el règim d'autoconsum amb compensació simplificada (el més habitual a Catalunya), no es ven com a tal — només es compensa fins al límit del consum mensual. Si vols vendre energia com a productor (a preu de mercat), cal donar-se d'alta com a generador, cosa que té implicacions fiscals (alta a Hisenda, IVA) i només surt a compte amb instal·lacions grans (>15 kWp).

Què passa si la xarxa elèctrica cau? Tinc llum amb solar?

Per defecte, no. Per seguretat (per protegir els tècnics que reparen la xarxa), els inversors estàndard es desconnecten automàticament quan detecten que la xarxa està caiguda. Per tenir electricitat durant un tall, cal un inversor híbrid amb funcionalitat "backup" o "off-grid" i una bateria — això sí permet alimentar la casa de manera aïllada de la xarxa.

🔗 Referències de preus a Amazon

☀️

Panell solar monocristal·lí 400W

Des de ~110€/u

Referència per a instal·lacions de 4-5 kWp

⚡

Inversor híbrid 5 kW compatible bateria

Des de ~900€

Permet ampliar amb bateria més endavant

🔋

Bateria de liti Pylontech 5 kWh

Des de ~2.200€